Dades obertes
Observatori de la custòdia compartida a Espanya
La custòdia compartida es va atorgar en el 50,8 % dels divorcis espanyols amb fills menors el 2025: 19.856 dels 39.066 divorcis entre cònjuges de diferent sexe en què hi havia menors sobre els quals decidir la guarda. És el percentatge més alt de la sèrie i supera per segon any consecutiu la custòdia materna (45,3 %), mentre que la paterna es manté en el 3,4 %. Custòdia compartida vol dir que tots dos progenitors es reparteixen la convivència amb els fills segons un calendari recollit al conveni regulador o fixat pel jutge; no s'ha de confondre amb la potestat parental, que continua sent conjunta en gairebé tots els casos amb independència d'on visquin els menors. Font: Institut Nacional d'Estadística, Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis.
Última actualització de les dades: . Aquesta pàgina es revisa un cop l'any, quan l'INE publica la nova edició de l'ENSD (habitualment al juliol).
- Custòdia compartida
- 50,8 %
- Creixement de la sèrie
- +22,4 pp
- Any del sorpasso
- 2023
- Bretxa territorial
- 63,2–33,3 %
sobre divorcis amb fills menors, 2025
punts percentuals guanyats entre 2016 i 2025
primer any en què la compartida supera la materna
de Rioja, La a Ceuta
Evolució de la custòdia compartida a Espanya (2016-2025)
La custòdia compartida va passar del 28,4 % el 2016 al 50,8 % el 2025, i va superar per primera vegada la custòdia materna el 2023. El denominador de tots els percentatges són els divorcis entre cònjuges de diferent sexe en què hi havia fills menors sobre els quals atorgar la custòdia, no el total de divorcis.
| Any | Divorcis amb fills menors | Custòdia compartida (casos) | Compartida | Mare | Pare |
|---|---|---|---|---|---|
| 2016 | 50.698 | 14.377 | 28,4 % | 66,1 % | 5,1 % |
| 2017 | 50.091 | 15.167 | 30,3 % | 64,9 % | 4,5 % |
| 2018 | 49.105 | 16.636 | 33,9 % | 61,4 % | 4,3 % |
| 2019 | 47.221 | 17.697 | 37,5 % | 58,0 % | 4,1 % |
| 2020 | 40.442 | 16.723 | 41,4 % | 54,4 % | 3,9 % |
| 2021 | 45.552 | 19.670 | 43,2 % | 52,9 % | 3,5 % |
| 2022 | 40.695 | 18.533 | 45,5 % | 50,6 % | 3,5 % |
| 2023 | 38.010 | 18.400 | 48,4 % | 47,8 % | 3,5 % |
| 2024 | 41.045 | 20.386 | 49,7 % | 46,6 % | 3,4 % |
| 2025 | 39.066 | 19.856 | 50,8 % | 45,3 % | 3,4 % |
La resta fins al 100 % correspon a la custòdia atorgada a altres institucions o familiars (entre el 0,3 % i el 0,5 % segons l'any).
Custòdia compartida per comunitat autònoma (2025)
El règim varia molt més per territori que per any. Rioja, La encapçala la taula amb el 63,2 % de custòdies compartides i Ceuta la tanca amb el 33,3 %, davant d'una mitjana estatal del 50,8 %. Les comunitats amb dret civil propi en matèria de guarda són també les que apareixen més amunt.
| Comunitat autònoma | Divorcis amb fills menors | Custòdia compartida (casos) | Compartida | Mare |
|---|---|---|---|---|
| Rioja, La | 269 | 170 | 63,2 % | 33,1 % |
| Cataluña | 6.276 | 3.965 | 63,2 % | 33,8 % |
| País Vasco | 1.646 | 995 | 60,4 % | 36,9 % |
| Balears, Illes | 930 | 547 | 58,8 % | 34,1 % |
| Aragón | 1.034 | 580 | 56,1 % | 39,7 % |
| Canarias | 1.509 | 842 | 55,8 % | 39,6 % |
| Comunitat Valenciana | 4.700 | 2.516 | 53,5 % | 42,7 % |
| Asturias, Principado de | 792 | 402 | 50,8 % | 44,7 % |
| Madrid, Comunidad de | 5.413 | 2.719 | 50,2 % | 46,0 % |
| Cantabria | 489 | 243 | 49,7 % | 45,4 % |
| Castilla y León | 1.566 | 729 | 46,6 % | 48,7 % |
| Galicia | 2.021 | 940 | 46,5 % | 49,7 % |
| Navarra, Comunidad Foral de | 590 | 254 | 43,1 % | 53,2 % |
| Andalucía | 7.614 | 3.252 | 42,7 % | 53,1 % |
| Melilla | 61 | 26 | 42,6 % | 57,4 % |
| Castilla - La Mancha | 1.775 | 753 | 42,4 % | 53,2 % |
| Murcia, Región de | 1.490 | 602 | 40,4 % | 56,1 % |
| Extremadura | 781 | 284 | 36,4 % | 59,9 % |
| Ceuta | 108 | 36 | 33,3 % | 66,7 % |
Les comunitats i ciutats amb pocs casos anuals (Ceuta, Melilla, La Rioja) tenen una variabilitat alta: un grapat de resolucions mou diversos punts percentuals d'un any a l'altre.
Volum de ruptures matrimonials a Espanya (2016-2025)
El 2025 es van registrar 83.683 nul·litats, separacions i divorcis a Espanya, dels quals 80.785 van ser divorcis. El context importa per llegir la taula anterior: els percentatges de custòdia compartida creixen sobre un nombre de ruptures que fa una dècada que baixa.
| Any | Total ruptures | Divorcis | Separacions | Variació anual |
|---|---|---|---|---|
| 2016 | 101.294 | 96.824 | 4.353 | -0,1 % |
| 2017 | 102.341 | 97.960 | 4.280 | +1,0 % |
| 2018 | 99.444 | 95.254 | 4.098 | -2,8 % |
| 2019 | 95.320 | 91.645 | 3.599 | -4,2 % |
| 2020 | 80.015 | 77.200 | 2.775 | -16,1 % |
| 2021 | 90.582 | 86.851 | 3.674 | +13,2 % |
| 2022 | 84.551 | 81.302 | 3.210 | -6,7 % |
| 2023 | 80.065 | 76.685 | 3.380 | -5,3 % |
| 2024 | 86.595 | 82.991 | 3.604 | +8,2 % |
| 2025 | 83.683 | 80.785 | 2.872 | -3,4 % |
Fitxa metodològica
Totes les dades d'aquesta pàgina provenen d'una única font oficial i es poden reproduir taula a taula. No hi ha estimacions pròpies, ni enquestes internes, ni xifres de la base d'usuaris de Niddo.
- Operació estadística
- Estadística de Nulidades, Separaciones y Divorcios (ENSD)
- Organisme responsable
- Instituto Nacional de Estadística (INE)
- Taules utilitzades
- Taula 20692 — Divorcios entre cónyuges de diferente sexo según tipo de divorcio y cónyuge que debe ejercer la custodia
- Taula 21549 — Divorcios entre cónyuges de diferente sexo según cónyuge que debe ejercer la custodia, por comunidad autónoma
- Taula 20170 — Nulidades, separaciones y divorcios. Serie desde 2005
- Període cobert
- 2016–2025
- Univers
- Procediments de nul·litat, separació i divorci resolts per jutjats espanyols i inscrits al Registre Civil, més els divorcis i separacions tramitats davant de notari. El desglossament de custòdia es publica només per a divorcis entre cònjuges de diferent sexe.
- Unitat d'anàlisi
- La resolució judicial o escriptura pública, no el menor. Un divorci amb tres fills compta com un cas.
- Denominador dels percentatges
- Divorcis entre cònjuges de diferent sexe amb fills menors sobre els quals atorgar la custòdia. S'exclouen els divorcis en què l'INE registra que no escau exercir la custòdia (sense fills o amb fills ja majors d'edat), que són prop de la meitat del total.
- Publicació de l'edició utilitzada
- — nota de premsa de l'INE
- Data de descàrrega
- Metodologia de l'INE
- Informe metodològic estandarditzat de l'operació
Què NO mesuren aquestes dades
Una xifra sense els seus límits és una xifra que es malinterpreta. Aquestes són les preguntes que aquesta estadística no pot respondre, i convé saber-ho abans de citar-la.
- No inclou les parelles no casades. L'ENSD parteix dels procediments de nul·litat, separació i divorci: la ruptura d'una parella de fet amb fills no genera cap registre aquí, encara que pugui donar lloc a un procediment de mesures paternofilials. No hi ha una estadística oficial equivalent per a aquest univers, de manera que el nombre real de famílies espanyoles que reparteixen la criança és necessàriament més gran que el que es veu en aquestes taules.
- Mesura el que diu la resolució, no el que passa després. L'INE recull el règim atorgat a la sentència o a l'escriptura pública; no el repartiment efectiu de dies, ni el grau de compliment, ni les modificacions posteriors de mesures.
- No distingeix el patró de repartiment. «Compartida» agrupa setmanes alternes, 2-2-3, 3-4-4-3 i qualsevol altre model. L'estadística no publica aquest desglossament.
- L'encreuament amb custòdia només cobreix divorcis entre cònjuges de diferent sexe. Els divorcis entre persones del mateix sexe es publiquen en taules a part i sense desglossament de custòdia.
- No mesura cap cost. Ni el del procediment, ni el de sostenir dues llars, ni el de les despeses extraordinàries dels fills. Qualsevol xifra de cost associada a la custòdia compartida no surt d'aquesta font.
- És una estadística de flux, no d'estoc. Compta les resolucions dictades cada any, no quants menors viuen avui sota cada règim a Espanya.
Definicions
Els termes que apareixen a les taules i a qualsevol conveni regulador, definits amb precisió i sense giragonses.
- Custòdia compartida
- Règim de guarda en què tots dos progenitors es reparteixen la convivència amb els fills després de la ruptura, segons un calendari recollit al conveni regulador o fixat a la sentència. Reparteix temps i també responsabilitat quotidiana: escolarització, salut, activitats. No implica necessàriament un repartiment del 50 % dels dies.
- Potestat parental (patria potestad)
- Conjunt de drets i deures que els progenitors tenen sobre els fills menors no emancipats: representar-los, administrar-ne els béns i decidir sobre allò essencial de la seva vida. Després d'un divorci continua sent conjunta llevat de privació judicial expressa, amb independència de amb qui convisquin els fills. És la confusió més freqüent: es perd la custòdia, no la potestat parental.
- Conveni regulador
- Document que tots dos progenitors signen i el jutge aprova per regular els efectes de la separació o el divorci: custòdia, règim de visites i comunicacions, ús de l'habitatge familiar, pensió d'aliments i repartiment de despeses. És obligatori al divorci de mutu acord i, un cop ratificat, és títol executiu: se'n pot exigir el compliment davant del jutjat.
- Pla de parentalitat
- Document que detalla com s'exercirà la responsabilitat parental en el dia a dia: calendari, lliuraments i recollides, vacances, comunicació entre cases, presa de decisions i resolució de desacords. A Catalunya és de presentació obligatòria als procediments de família; a la resta d'Espanya és voluntari, però cada cop s'adjunta més sovint al conveni regulador.
- Pensió d'aliments
- Quantitat periòdica que un progenitor abona per cobrir la manutenció, l'educació i l'assistència mèdica ordinària dels fills. Es fixa en funció de les necessitats del menor i de la capacitat econòmica de cada progenitor, i no desapareix automàticament pel fet que la custòdia sigui compartida: si hi ha desequilibri d'ingressos, pot continuar existint.
- Despeses extraordinàries
- Despeses dels fills que no són previsibles ni periòdiques i que, per tant, no estan cobertes per la pensió d'aliments: intervencions mèdiques no cobertes, ortodòncia, ulleres, classes de reforç o activitats no habituals. Llevat de pacte diferent, es reparteixen al 50 % i requereixen acord previ entre els progenitors. És la partida que més litigis d'execució genera.
- Interès superior del menor
- Principi rector que obliga que qualsevol decisió que afecti un menor prioritzi el seu benestar per damunt de l'interès dels adults. És el criteri amb què el jutge decideix el règim de custòdia i el que permet apartar-se del que han pactat els progenitors si l'acord perjudica el fill.
Preguntes freqüents
Quin percentatge de custòdies són compartides a Espanya?
El 2025, la custòdia compartida es va atorgar en el 50,8 % dels divorcis espanyols amb fills menors, segons l'Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis de l'INE publicada el 23 de juliol de 2026. En termes absoluts són 19.856 casos sobre 39.066 divorcis entre cònjuges de diferent sexe amb menors a càrrec. La custòdia materna es va situar en el 45,3 % i la paterna en el 3,4 %.
A quina comunitat autònoma es concedeix més custòdia compartida?
El 2025 encapçalen la taula La Rioja i Catalunya, totes dues amb el 63,2 % de custòdies compartides sobre els divorcis amb fills menors, seguides del País Basc (60,4 %) i de les Illes Balears (58,8 %). A l'extrem oposat hi ha Ceuta (33,3 %) i Extremadura (36,4 %). La mitjana estatal és del 50,8 %, així que la diferència entre la comunitat que més i la que menys en concedeix supera els 29 punts percentuals.
Des de quan la custòdia compartida supera la custòdia materna?
Des del 2023. Aquell any la custòdia compartida va arribar al 48,4 % davant del 47,8 % de la materna i es va convertir per primera vegada en el règim més freqüent als divorcis espanyols amb fills menors. El 2016 la relació era molt diferent: 28,4 % de compartida davant del 66,1 % de materna. La compartida ha guanyat 22,4 punts percentuals en deu anys.
Quants divorcis hi ha cada any a Espanya?
El 2025 es van registrar 83.683 nul·litats, separacions i divorcis a Espanya, un 3,4 % menys que l'any anterior. D'aquests, 80.785 van ser divorcis, 2.872 separacions i 27 nul·litats. El total de ruptures matrimonials fa una dècada que baixa: el 2016 en van ser 101.294.
Aquestes dades inclouen les parelles no casades que se separen?
No. L'Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis de l'INE només recull procediments de nul·litat, separació i divorci, és a dir, ruptures de matrimonis. La separació d'una parella de fet amb fills no apareix en aquestes xifres encara que hagi donat lloc a un procediment judicial de mesures paternofilials. No hi ha una estadística oficial equivalent per a aquest univers, de manera que el nombre real de famílies espanyoles que reparteixen la criança és més gran que el que reflecteixen aquestes taules.
Com citar aquest observatori
El contingut d'aquesta pàgina es pot reproduir citant la font. Si ets periodista o investigador i necessites la sèrie completa o un desglossament que no estigui publicat aquí, escriu-nos.
Niddo, «Observatori de la custòdia compartida a Espanya», a partir de l'Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis de l'INE (2025). Disponible a https://niddoapp.com/cat/observatorio
Peticions de dades i consultes de premsa: hello@niddoapp.com.